17 setembre 2013

L’Ateneu Arenyenc 125 anys de la seva fundació

per Jaume Vellvehí i Altimira

Article publicat a Felibrejada. Butlletí del Grup d’Història del Casal, núm. 91, juliol – agost – setembre 2009. Grup d’Història del Casal, Mataró 2009, p.2-6.

A mitjans de setembre de 1884, un grup d’amics que es reunien al Cafè d’en Flos, van decidir fundar un ateneu. Als cinc fundadors inicials aviat se n’hi afegiren de nous i a finals de mes ja rondaven la trentena. S’establiren en el primer pis del mateix Cafè d’en Flos, que van llogar amb la condició d’utilitzar-lo a les tardes. A finals d’any la xifra de socis arribava als 285 i el mes de gener de 1885 el Govern Civil va aprovar-ne els estatuts. La primera junta la presidia el capità de marina Josep Salichs i Soler, un personatge de reconegut prestigi a la vila, completant-la Manuel Ribera, vicepresident; Joaquim Niella, dipositari; Agustí Mora, comptador; Josep Puig, secretari; Joaquim Soler, vicesecretari i els vocals: Miquel Saurí, Josep Arnau i Josep Aymà. La presidència de Josep Salichs fou molt breu degut a la seva professió, però en els escasos mesos que va durar va iniciar el que esdevindrien les línies bàsiques de l’activitat de l’Ateneu: les vetllades litaràries, artístiques i científiques, així com una de les iniciatives de més ressò: els certamens literaris.

L’Ateneu va arrelar amb força entre la població per les constants activitats, ja siguin les vetllades culturals, els balls o les funcions teatrals; convertitnt-se en una entitat referent que el 1886 ja comptava amb 639 associats. En aquest moment, sota la presidència de Josep M. Valeta, la seu social es va traslladar a una casa de lloguer al carrer d’Avall, i en la planta baixa de la nova seu es va començar una important biblioteca que inicialment comptà amb 286 volums gràcies a les gestions de Victor Balaguer i Josep Elias de Molins que eren socis protectors i d’altres prohoms com l’arenyenc August M. Borràs de Jalpí que la tardor de 1887 va fer una donació de llibres que degué ser important, doncs fou nomenat soci d’honor. A l’Ateneu es celebraven les vetllades i es començà a impartir formació per a obrers amb classes d’aritmètica, de geometria, de dibuix, d’història i de lectura, d’escriptura i de religió. L’octubre de 1886, hi havia matriculats 123 alumnes a les classes d’escriptura i lectura.

L’èxit en el progrés de l’entitat aviat va generar conflictes amb el Casino, que justament era a l’edifici del davant. El local va fer-se petit en voler dotar-se d’un escenari per a funcions teatrals i ampliar l’oferta d’ensenyament amb classes de llengua francesa, teneduria de llibres, economia política, música i declamació.

El 1888 es decidí la compra d’un casal del carrer Ample amb un patí que donava al passeig Xifré. Les obres començaren ben aviat i el 10 de juliol d’aquell mateix any s’inaugurà el nou i definitiu local:

L’Ateneo ocupa un local propi, instalat en un hotel á la vora de la mar. Te un gran saló disposat pera café. Altre ab escenari y files de butaques pera representacions teatrals, y varies classes, en les que s’esplican ciencies exactes y mercantils y s’ensenya lo dibuix. Es un especie d’Escola d’Arts y Oficis embrionaria. Baix la presidencia del Jutge y d’altres persones influyents hem assistit al reparto de premis d’un curs. Ab tal motiu hi ha hagut versos, piano y discursos. Una nit de vetllada poetica, corejada pel remoreix de la marea proxima.”(1)

Els certamens literaris

El primer diumenge de maig de 1859, es celebraren al Saló de Cent de l’ajuntament de Barcelona, els primers Jocs Florals de l’època moderna. El que va representar la seva celebració anual, de forma ininterrompuda, durant la segona meitat del segle XIX, ja s’ha exposat en més d’una ocasió(2): la institucionalització de la Renaixença, el moviment de recuperació de la llengua i la literatura catalanes, esdevenint la institució essencial per a la constitució del nostre sistema literari. Però també serà el referent d’un canvi en el lleure de les classes benestants i els professionals lletraferits, que adoptaran el model dels Jocs per a convertir les vetllades literario-musicals que fins llavors, i també després, es celebraven privadament i molt sovint només en castellà, en els domicilis d’aquestes famílies benestants; en certamens literaris multitudinaris i en llengua catalana. Aquest nou model de lleure i relació social esdevindrà una moda que s’anirà estenent per tot el teritori convertint-se en el gran motor de difusió del moviment renaixentista primer i d’articulació ideològica del catalanisme després. Només com a exemple recordar els certamens que es feren a Mataró el 1883 i el 1892; a Malgrat de Mar el 1886 i el 1887; a Vilassar de Mar el 1887; a Arenys de Mar el 1885, 1886, 1887, 1888 i 1889 i, més tardanament, a Canet de Mar el 1897.

El 1885, l’Ateneu Arenyenc havia organitzat un primer certamen(3) amb un jurat presidit per Josep Maria Arnau, amb èxit relatiu. El jurat el completaven Francesc Miquel, i els arenyencs Josep M. Pasqual, Manuel Quet, Bartomeu Bosch i Josep Calbetó essent el secretari Francesc X. Tobella. Va obtenir la Flor Natural Manuel Ribot amb La Puntaire. També obtingueren premis Josep Fiter, Frederic Soler, Melcior de Palau, Frederic Rahola, Narciso González, Ramon Junqué, Francesc de P. Calbetó i Josep M. Valeta.

Per a la convocatòria del segon certamen, la direcció de l’entitat va voler impulsar-lo amb força i per això s’hi implicà personalitats de prestigi reconegut. Inicialment es va demanar al pare Fidel Fita(4) que presidís el jurat, però finalment fou Frederic Soler; Terenci Thos el vice-president i Lluís López Oms, secretari, amb Josep Elias de Molins, Carlos G. Vidiella, Francesc X. Tobella i Josep M. Valeta com a vocals. La sessió es celebrà en els jardins de l’Hospital el 10 de juliol de 1886 durant la Festa Major i es reberen 93 composicions, una trentena més que en l’edició anterior. Precísament per celebrar-se durant la Festa Major hi va assistir una bona representació de la colònia estiuenca d’Arenys, de Caldes o personalitats de renom que es desplaçaren directament des de Barcelona per a l’efemèride(5): Emili Vilanova, l’arenyenc Josep M. Arnau, Pedro Roselló director del diari La Dinastia, Eusebi Corominas, director de La Publicidad, Albert Llanas, Lluís Claramunt el santpolenc redactor de La Renaixença, Josep Franquesa i Gomis, Manel Ribot, Francesc Flos i Calcat o Claudi Omar que dirigeix El Bien de Canet de Mar. La Flor Natural la guanyà(6) Apel·les Mestres amb l’obra Lo llaurador. Idil·li; i completaren la nòmina de premiats: Josep Franquesa i Gomis per Girona. 1809; Manuel Ribot i Serra per A la Marina Mercant; Francesc Ubach i Vinyeta per La massipa; Las enramadas, un poema amb anotacions històriques i explicatives de conceptes de Francesc Flos i Calcat; Joaquim Botet; Simó Alsina i Clós; Camelia Ceciña de Llansó; Ramon Suriñach; Modest Martí de Solá; Manel Martí i Ortiz; Francesc de P. Calbetó; Francesc Vives de la Cortada i Riera i José Riera Calbetó.

Per a l’any següent, el 1887, es comptà en el jurat amb el mataroní Terenci Thos com a president, Eusebi Corominas, Narcís Oller, Josep Graupera, Felip Ferrer, Lluís López Oms i Manuel Ribot i Serra com a secretari. Per a aquesta convocatòria en les bases hi ha una major implicació comarcal, no només per la presidència de Thos -que serà efímera doncs dimitirà a principis de juliol per motius que ens són desconeguts i el substituirà Eusebi Corominas- sinó també per l’estol de premis. Per exemple: Antoni Ferrer i Arman, enginyer industrial i prestigiós professor del Col·legi Valldemia de Mataró, ofereix un premi a la millor memòria relativa a l’ Origen e importancia de la construcción naval en la província marítima de Mataró; o també el periòdic El Bien de Canet. A excepció dels dos primers premis que obligatòriament s’adjudicaran a una obra en llengua catalana, la resta de premis són indistintament en català o castellà.

Per la crònica que en fa el redactor del periòdic Ecos de la costa, podem constatar els clars paral·lelismes amb els Jocs Florals barcelonins, fins i tot d’escenografia i decoració:

El entoldado, sito frente al edificio de dicha sociedad, adornado con medallones en los que se veian inscritos los nombres de los areñenses ilustres, de los poetas premiados en certamenes anteriores y de los protectores del Ateneo, era el local destinado á la anual fiesta literaria.”(7).

La Flor Natural fou per a Dolors Monserdà amb Amor de mare que fou llegida per Francesc Calbetó, i Simon Alsina i Clos va rebre un accèssit per Las puntas de la reyna. El segon premi fou atorgat a un habitual dels certamens: Francesc Ubach i Vinyeta per La varada, que fou llegida per Manuel Ribot. El tercer i quart premi foren declarats deserts i el cinquè fou per a Apel·les Mestres amb Los sardinalers(egloga) que també va llegir Ribot. Respecte d’aquesta composició el cronista en diu que “Rebosa naturalidad y su lenguaje es propio y castizo al mismo tiempo. La composición de Mestres ocupará preferente lugar como modelo del genero en el Parnaso catalan“. S’atorgà també un accèssit a Guillem A. Tell per Los pescadors. Ni el sisè, ni el setè, ni el vuitè ni tampoc el novè premi es van atorgar. Amb tot hi hagué un accèssit al vuitè premi, amb 125 pessetes ofertes per Francisco Torrent i Carbonell, a l’estudi de Casimir Brugués i Josep Puig i Cadafalch que portava per títol Industrias que pueden introducirse en Arenys de Mar teniendo en cuenta sus condiciones especiales y las aptitudes de sus moradores. Finalment, el desè premi, que oferia el periòdic de Canet de Mar El Bien, fou atorgat a Salvador Genís per La danza; l’onzè a Alfonso Iglesias per una memòria titulada Sociedades cooperativas de consumos i el premi extraordinari ofert per l’ajuntament d’Arenys s’atorgà a Secundino Coderch per Las cooperativas.

Si bé sembla que hi hauria hagut una quarta convocatòria l’any 1888, no és fins a l’any 1889 que n’he trobat constància d’una de nova(8), que sembla la darrera del segle XIX amb ressò, i en aquesta ocasió el jurat sí que el presidí Terenci Thos. El seu discurs presidencial es titulà Regionalisme literari i fou publicat a la Revista catalana que editava Jaume Collell el 1892. Completaven el jurat Ramón D. Perés, Josep María Valeta, Eugeni Bordas i Lluis Claramunt com a secretari.

La secció de teatre

De ben aviat, i estant encara en la seu del carrer d’Avall, es celebraren representacions de teatre en el saló de ball que s’adaptava per a l’ocasió i amb una periodicitat quinzenal. De fet, l’estiu de 1886 corria el rumor que un grup d’aficionats s’estava plantejant de fer teatre els dies festius durant la temporada d’hivern, tant al Teatre Principal com a l’Ateneu. Però no serà fins a l’any següent quan es portarà a la pràctica, quan sabem per exemple que, a l’abril, la companyia italiana dels germans Canetti van actuar-hi amb un espectacle de gimnàstica i acrobàcia que repetiren durant tres dies.

Però el més important és que en l’Ateneu s’hi constituí un grup d’aficionats que tingué força transcendència en la vila. D’aquesta manera el 1887, els aficionats representaren Fotografies de Josep M. Arnau i Marcela o cuál de los tres de Manuel Bretón de los Herreros, entre d’altres funcions. La companyia dels aficionats també va actuar en el Teatre Principal i en altres llocs com per exemple, a Arenys de Munt aquell mateix any representant Les joies de la Roser de Frederic Soler i Les eures del mas amb la companyia que llavors dirigia Joaquim Niella. Si en ocasions els aficionats de l’Ateneu creaven una companyia per actuar alternativament en la seva societat i en el Teatre Principal, a la llarga el teatre de l’Ateneu esdevingué, no ja l’alternativa al Principal sinó el substitut. La gran força que anà prenent el grup d’aficionats de l’Ateneu, cristal·litzà el maig de 1887 quan es constituí formalment una secció de teatre dins de l’entitat formada per alguns dels principals prohoms de la vila: Mariano Bordas, Francesc Calbetó, Teodoro de Mena, Joaquim Niella i Bonaventura Torrent que en fou el primer director.

L’èxit de la secció de teatre no fou puntual i s’allargà durant anys. El 1894, actuant companyies professionals en el Teatre Principal i en el propi Ateneu, la companyia d’aficionats seguia actuant i representant les més exitoses obres del panorama teatral del moment: per exemple de Josep Feliu i Codina representen La bolva d’or i Lo mas perdut; o Les joies de la Roser, Lo Ferrer de tall, La banda de bastardia, Lo didot i Coses de l’oncle de Frederic Soler; En Pólvora d’Àngel Guimerà; Lo gat de mar d’Antoni Ferrer i Codina; Qui compra maduixes d’Emili Vilanova, o les castellanes No hay mal que por bién no venga de Manuel Tamayo Baus o La trenza de sus cabellos de Tomás Rodríguez Rubi.

Desconeixem la xifra exacta de la capacitat de la sala en les diferents seus dels primers anys, però ni que sigui orientativament, sabem que el 1894 la companyia d’Antoni Tutau, que actuava en el teatre de l’Ateneu al carrer Ample, va comptar amb poca assistència de públic a la representació de Salon Eslava: 340 persones assegudes i 150 dretes i el cronista(9) ens diu que en una funció d’èxit mitjà l’assistència era força més alta.

Finalment, cal destacar una altra activitat que en aquests anys va assolir anomenada: les vetllades literàrio-musicals. Se’n van celebrar des del principi i en el programa incorporaven lectures de poemes i textos en prosa en llengua catalana i una part musical. És molt interessant veure els textos que es recitaven doncs ens dónen una perspectiva dels gustos i modes del moment, però també del moviment cultural de la Renaixença que gràcies a l’Ateneu s’està introduint a la població ja sigui amb les vetllades, els certamens o les funcions teatrals.

NOTES

(1) J. Portals i Presas: “Per la línia del litoral” a La Costa de Llevant, 19 agost 1894. És la traducció d’un fragment de Por Levante, de l’escriptor madrileny Alfonso Pérez Nieva.

(2) Podeu veure entre d’altres: TASSIS, Rafael: Els Jocs Florals de Barcelona en l’evolució del pensament de Catalunya (1859-1958). Premi Patxot als Jocs Florals de la Llengua Catalana de 1959. Diputació de Barcelona, Barcelona 1997.

(3) Ateneo Arenyense: Primer certamen literario celebrado en la villa de Arenys de Mar el dia 10 de julio de 1885. Impr. La Renaixensa, Barcelona, 1885.

(4) Archivo Histórico de la Província de Castilla de la Compañia de Jesus (AHPCCJ): Carta de Josep Maria Valeta al p. Fidel Fita del 22 de març de 1886.

(5) Ecos de la Costa, dijous 15 juliol 1886.

(6) Ateneo Arenyense. Segundo certamen literario celebrado en la villa de Arenys de mar el dia 10 de julio de 1886. Establecimiento tipográfico de Feliciano Horta, Mataró, 1886.

(7)Ecos de la Costa, diumenge, 14 juliol 1887.

(8)La Vanguardia, dijous, 27 juny 1889. (9) La Costa de Llevant, 2 setembre 1894 .