1 octubre 2013

La Batalla de Kadesh. El primer tractat de pau de la història.

Per Antoni Llamas i Mantero

 

Els antecedents

La batalla entre Ramesses II, faraó d’Egipte, i Muwattali, rei de l’Imperi Hitita, es va produir l’any 1295 aC, al voltant de la ciutat de Kadesh, prop del riu Orontes, en l’actual Síria.

La guerra entre egipcis i hitites tenia l’origen en el canvi que s’havia produit en l’equilibri de poders en el Pròxim Orient. L’empenta propiciada pel rei dels hitites Shubiluliuma havia fet que el territori de Síria passés de mans egípcies a la dels hitites. Això suposava no només una reducció territorial, sinó la pèrdua de control de rutes comercials que aportaven riquesa a Egipte i, el que era més important, la manca de control d’un territori que feia de coixí davant de possibles invasions, i en aquest cas, tenir com a veí molt proper a un imperi força militaritzat  amb una política d’expansió i conquesta territorial.

La batalla de Kadesh

Muwattali, el rei hitita, va organitzar una gran coalició de pobles contra Egipte. Hi havia més de setze estats on destacaven els reis de Gubla, Arwad, Ugarit, Naharina, Kargamis, entre d’altres. A més, el seu exèrcit posseïa dos grans cossos d’infanteria, amb un total aproximat de 36.000 infants, i uns 2.500 carros de guerra. D’altra banda, Ramesses II tenia quatre divisions, les d’Amon, Ra, Ptha i Set, formada cada una per un 5.000 homes, a més dels carros de guerra i la seva guàrdia personal.

El faraó va iniciar la marxa en el cinquè any del seu regnat, i es va dirigir tot seguint la costa cap a Fenícia. Allà es va dirigir cap a la vall del riu Orontes i va establir contacte amb els “Nearin”, que eren un cos d’èlit format per soldats amorreus enemics dels hitites, i els va ordenar marxar cap a l’interior per a poder confluir amb tot l’exèrcit egipci a Kadesh. Prop d’aquesta ciutat l’avantguarda del faraó va capturar a dos beduïns de la tribu d’Ahasu, i van informar als egipcis que l’exèrcit hitita es trobava a la ciutat d’Alep, un 200 quilòmetres al nord. Res més lluny de la veritat ja que els hitites estaven emboscats a l’est de la mateixa Kadesh, però els egipcis no van desconfiar de la informació prestada pels beduïns.

Ramesses II va creuar el riu Orontes pel pas de Shaltuna, i una vegada situat a l’oest va avançar amb la divisió d’Amon, en tant que les altres divisions quedaven més enrederides. El faraó va instal·lar el seu campament a l’oest de Kadesh on la ciutadella s’aixecava sobre un turó al sud del riu, i quedava aïllada com si fos una illa pels canals excavats. Però la captura de dos soldats hitites va fer veure al faraó la realitat. Muwattali podia atacar en qualsevol moment a un exèrcit egipci que estava dispersat. Ramesses II va enviar ordres per apropar la divisió de Ptah, mentrestant s’aproximava la de Ra. El rei hitita va ordenar que els carros travessessin el riu i ataquessin a la divisió de Ra. La sorpresa va fer que els egipcis fossin derrotats i que les seves files marxessin en desbandada. Van intentar apropar-se al campament egipci, però la rapidesa dels carros hitites van fer que la divisió d’Amon fos presa del pànic, i els hitites van entrar en tromba al campament egipci.

El faraó va intentar reunir les seves tropes, però la confusió ho feia força complicat. En aquest moment els hitites van cometre el primer error, es van dedicar a saquejar el campament egipci. Això va donar temps al faraó per reorganitzar les seves tropes que va llançar contra un grup de carros enemics, ja que la resta es dedicava al saqueig. La solució va arribar amb els “Nearin” que disciplinadament van atacar als hitites i van poder trencar el cercle enemic. Els hitites van haver de que recular cap el sud per reorganitzar les seves files. Ramesses II va atacar els carros que fugien i aquests van anar retrocedint fins al riu que els quedava a l’esquena. Molts soldats hitites es van haver de llançar al riu on van morir ofegats. Muwattali a l’altre costat del riu no va voler fer intervenir a la seva infanteria, i la victòria que havia estat a les seves mans se li va escapar.

Segons el poema de Pentaur, al dia següent va haver un altre enfrontament però sense cap resultat evident. Muwattali va oferir la pau al faraó, i aquest veien la dificultat de guanyar definitivament la guerra va acceptar la suspensió de la guerra, però no un tractat de pau i va ordenar el retorn a Egipte.

Ramesses II va vendre a la seva tornada la seva campanya com una victòria gloriosa, cosa que no es certa si es compara amb les cròniques hitites. El faraó va encarregar a l’escriba Pentaur el gran poema èpic de la seva victòria. La veritat és que més que una victòria va ser un empat. Ell va proclamar el seu triomf amb el seu nom de coronació, User-Maat-Ra Setep-En-Ra, és a dir, poderosa és la justícia de Ra, l’escollit per Ra.

Les conseqüències de la batalla

El resultat final va ser que el faraó no va ocupar Kadesh i sí ho va fer Muwattali, que va ocupar el país d’Amurru i va destronar al seu rei, Bentesina,  aliat dels egipcis. En els anys posteriors, els hitites es van dedicar a provocar aixecaments dels estats sota control egipci. I Ramesses II va assegurar Canaan i Fenícia. Passats uns anys un nou poder feia acte de presència, els assiris, això va fer que el nou rei hitita Hattusil III signés amb Ramesses II el tractat de pau.

Ramesses II va plasmar la seva “victòria” en unes magnífiques escenes en baix- relleu en les principals temples del país com Karnak, Luxor, Abu Simbel o el Ramesseum. Cal destacar l’ impressionat  escena del faraó amb el seu carro de guerra enfrontant-se als enemics, que constitueix una obra mestra de l’art egipci.

Bibliografia