16 gener 2014

Torre de les Heures o de la Guàrdia (s. XVI)

Fitxa núm. 4

Baixa Edat Mitjana

Autor de la fitxa: Joaquim Graupera

Article publicat a: Felibrejada. Butlletí del Grup d’Història del Casal. Any XIII, núm. 79, juliol – agost – setembre. Grup d’Història del Casal, Mataró 2006, pàg. 19.

Claus: Torres de defensa i de guaita. Arquitectura militar. Caldes d’Estrac.

Datació: segle XVI. Poc abans del  1549.

Localització: La torre es pot observar al marge dret de la riera de Caldes a mitja alça entre la riera i el turó.  Es troba situada al carrer  Camí del Mig de la població.

Il.lustració: Joaquim Graupera.

Descripció: La torre es presenta actualment isolada i la casa annexa, més moderna, no dona indicis d‘un edifici anterior contemporani a la torra. Aquesta és de planta circular amb una alçaria de tres plantes. L’accés al recinte es realitza mitjançant una porta que es troba situada al primer pis. A l‘interior, la comunicació entre els pisos té lloc mitjançant una escala de cargol. La única part que presenta ornamentació és una finestra, que es conserva en el pis superior, i es troba orientada al mar. La decoració es tracta d’un senzill arc apuntat gòtic a la llinda superior. La part superior de la torra es coronada per una sèrie de merlets fets amb maons. Algunes mènsules evidencien l’existència d’alguns matacans a la part superior per protegir els seus accessos o bé al no estar conservats tots també podrien formar part de l’estructura d’una corsera. El mur, inicialment arrebossat, es troba construit amb pedres informes sense formar filades i unides amb morter de calç. El nom de les heures es degut a la coberta vegetal que ha presidit la torre durant molt de temps.

Comentari: La dada més antiga conservada d’aquesta torre és de l’any 1549. Apareix  esmentada en una carta del Batlle de Caldes d’Estrac als Consellers de la ciutat de Barcelona . El motiu de la carta és el de demanar llicència  “…de tenir taverna y flequa per a les dspeses fahedores en lo reparo e construccio de torra fahedora en dita Baronia per defensio de tota la universitat en temps de moros.” (Carreras, 1893) . Com podem observar, no es cita el nom de la torre, però cal pensar que es refereix a aquesta, ja que era la única que depenia del comú del poble i també el topònim de la torre ho testa. El motiu de demanar permís als consellers de Barcelona és degut a que, des del 1396, Caldes d’Estrac era jurisdicció de la ciutat comtal com a “carrer de Barcelona”. Altres torres de Caldes d’Estrac conservades són la torre de can Busquets (1586) i la torre dels Encantats (s.XIII-XIV).

BIBLIOGRAFIA:

  • BATLLE, Albert: Caldes de Estrach o Caldetes. Un vell plet. Ajunt. de Caldes; Caixa Estalvis Laietana. Caldes d’Estrach, 1985.
  • BONET i GARÍ, Lluís: Les masies del Maresme. Montblanc; Martín Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona, 1983 .
  • CARRERAS CANDI,F.: Caldetes o l’antigua quadra d’Estrach. Barcelona,1893 Pàg.109
  • CATALÀ,Pere: “ Comentari marginal” a Els castells catalans. 2ª ed. Ed.Dalmau. Barcelona, 1990.Vol.I , pàg.733 ; pàg.744 (nota 57)
  • ROIG GRAU, Jesús: Les fortificacons medievals del Maresme. Argentona, 2006. Pàg.53
  • SALARICH i VERDAGUER, Joaquin : Apuntes para la història de Caldas de Estrach (vulgo) Caldetas. La Renaixensa. Barcelona, 1882.