4 febrer 2014

La Capella de música de Santa Maria

Per Nicolau Guanyabens i Calvet. Article publicat a Felibrejada. Butlletí del Grup d’Història del Casal, núm. 87, juliol – agost – setembre 2008. Grup d’Història del Casal, Mataró 2008, p.4-5.

 

La música culta s’exercitava des dels temps medievals en catedrals i corts reials. S’anomenava “capella de música” al grup de músics encarregats de vetllar per l’aspecte musical dels actes més destacats d’aquests centres de poder. La composició i la interpretació d’exigència artística evolucionaren sobretot en el marc eclesiàstic. La música va esdevenir una activitat selecta, ideal per acompanyar el missatge religiós.

El Mataró dels Inicis del segle XVI era una localitat petita amb poc més de mil habitants. L’església parroquial, com a element definitori de l’status de la població, era modesta. L’acompanyament musical en els actes de culte era encara el típic cant pla dels segles anteriors i comptava només amb la tímida incorporació de l’orgue. El primer documentat era de 1508 i probablement era portàtil, útil també en seguicis processionals. El 1534 s’estrenà un orgue nou pagat pel consell de la vila, amb la qual cosa s’inicià el patronatge de l’Ajuntament sobre el càrrec d’organista.

Durant la segona meitat del segle XVI i els primers vint anys del segle XVII, la vila de Mataró experimentà un brillant període de desenvolupament econòmic, comercial i demogràfic. Consolidades les institucions de govern, la mesocràcia local inicià polítiques tendents a aconseguir privilegis i reconeixement. Obtenir dret d’assistència a la Cort General, emmurallar la ciutat o ampliar l’antic temple són exemples d’aquest impuls.

Els dirigents de la vila van tenir especial atenció en actuar i intervenir en l’àmbit parroquial, veritable aparador públic, nucli central del consens de la comunitat i on els calia obtenir prerrogatives que els donessin poder decissori. Com dèiem, en poc temps, la Universitat de la vila sufragà inicitiatives per renovar i ampliar el temple: un nou altar major, nous vitralls a les capelles, una nova creu processional, un nou orgue estrenat l’any 1596… Les autoritats municipals disposava importants aspectes de les celebracions, renovaven l’aixovar litúrgic i es cuidaven del manteniment del temple.

En aquest context de creixement econòmic, d’estreta relació entre poder civil i eclesiàstic i d’intencionades polítiques de prestigi, els governants locals van assumir l’organització i el finançament d’una capella de música per Santa Maria. Sembla que l’any 1600 es va signar la concòrdia fundacional entre el rector i la Universitat en què s’establia que els regidors elegirien i pagarien el mestre de capella i l’organista, i que el rector tindria dret a vetar-ne el nomenament i a cuidar-se de les altres distribucions pecuniàries lligades als actes de culte en què participessin. Aquest patronatge del municipi queda del tot confirmat en una altra concòrdia de 1628 de la qual en tenim constància documental.

Des de finals del segle XVI, el prevere beneficiat Onofre Ametller era qui es cuidava del cant en els oficis religiosos i hem de suposar que va dirigir aquests afers com a mínim fins a 1616. D’aquesta data justament és el primer nomenament oficial d’un mestre de cant o mestre de capella. El consell de la vila contractà a Felip Pujol, músic mataroní, seglar, conegut com a autor de dues obres polifòniques recollides al cançoner d’Olot, a qui uns anys abans els obrers de la parròquia havien encarregat la confecció dels llibres litúrgics de cant pla pel cor del temple.

Aquest contracte d’abril de 1616 ens situa perfectament en el concepte de capella de música, la funció de la qual era interpretar música en la missa diària, en l’ofici diví (salms, himnes, responsoris, magníficat…), en la litúrgia i les processons de les grans solemnitats del calendari cristià i en actes d’ordre menor amb la interpretació de motets, villancets, càntics, etc. La capella estava integrada pel mestre, màxim responsable, compositor, director del grup musical i mestre de cant i de música. Ell triava el repertori i en darrera instància restava sota les indicacions i les ordres dels consellers o jurats. Més endavant havia d’impartir formació musical també als clergues residents. Normalment obtenia la plaça per oposició. El segon càrrec en ordre d’importància era el d’organista. Els cantors o corers eren quatre, un per cadascuna de les veus solistes, i rebien el suport d’un nombre indeterminat de minyons, l’ensenyament musical dels quals anava a càrrec del propi mestre de capella.

Amb el pas del temps i en consonància amb l’estètica barroca de la Contrarreforma, a l’orgue s’hi afegiren ministrils amb baixons, instruments de vent, violins, etc., que amenitzaven processons, reforçaven les veus i les entrades i sortides del cant. No cal dir que amb posterioritat, segles XVIII i XIX, la part instrumental va anar a més.

Aquesta és l’arrencada de la capella de música de Santa Maria, una institució que va perviure més de tres-cents anys essent un lloc d’expressió musical de gran categoria. I és que, a banda de la seva específica vinculació a les celebracions religioses, la capella va esdevenir el centre neuràlgic de creació, d’interpretació i de difusió de la cultura musical de la ciutat de Mataró, sempre a remolc de les influències dels corrents estètics de cada època.

Hi ha moltes dades que ens confirmen que a finals del segle XVI Mataró era una vila especialment sensible a la música, tant pel que fa a la popular com a la culta. Els documents ens parlen de ministrils locals d’anomenada, d’afeccionats melòmans, de clara participació d’instrumentistes en les festes cíviques i religioses. No és casual que d’aquesta realitat on l’art musical era tan viscut, promogut i valorat, sorgís la figura del cèlebre compositor mataroní Joan Pau Pujol (1570-1626), organista de Santa Maria durant un parell d’anys (1591-1593) i mestre de capella, en períodes successius, a la Catedral de Tarragona, al Pilar de Saragossa i a la Catedral de Barcelona.

Aquesta inicial capella de música de Santa Maria va evolucionar, lògicament, al compàs dels segles i les tendències. No va estar exempta de conflictes, especialment relacionats amb la qüestió del nomenament del mestre per part de la Universitat i l’efectiu veto del rector. El triangle format per rector, comunitat de preveres i Ajuntament es tensionava sovint. L’accés a les rendes per a les distribucions pel treball musical va ser font de disputes en més d’una ocasió.

Sigui com sigui, els treballs d’investigació que serveixen de base al present article, dels historiadors Francesc Costa, Francesc Cortés, Joan Giménez i Ramon Reixach ens permeten afinar amb la llista de mestres de capella que afegim a continuació. Nascuts a Mataró o no, seglars o eclesiàstics, autors de renom o no, van donar continuïtat a la institució:

1591-1616? Onofre Ametller

1616 -1624 Felip Pujol

1624-1670 Melcior Marquès

1670 Josep Puig

1670 Josep Marquès

1671-1672 Rafael Simon

1672-1676 Josep Pujolar

1676-1685 Josep Gas

1685-1699 Llop Simon

1699-1741 Salvador Laverni

1741-1778 Jaume Arau

1779-1810 Miquel Bassols

1810-1815 Antoni Mitjans

1815 Bernat Bertran

1815-1816 Josep Menéndez

1816-1821 Marià Poch

1821-1823 Marià Berga

1823-1830 Marià Poch

1830-1833 Baltasar Dorda

1833-1853 Jaume Roure

1853-1883 Manuel Blanch

1883-1909 Francesc Mas

1911-1944 Joan Fargas

Al Museu Arxiu de Santa Maria es conserven fragments manuscrits, retalls anònims de partitures de la capella de música del segle XVII. Ara bé, l’obra més antiga conservada completa data de 1749, un Benedictus a duo, amb acompanyament d’orgue. El primer mestre de capella de qui es guarden paritures completes és Jaume Arau (Qui Lazarum ne recorderis de 1763). Està en procés de publicació el catàleg de partitures de la capella de Santa Maria, que ha elaborat un equip d’investigadiors dirigit pel Doctor Josep Maria Gregori.

 

Bibliografia

  • Costa i Oller, Francesc. “La capella de música de Santa Maria de Mataró”, dins de Mataro Escrit de gener de 1991, pp. 37-47.
  • Cortés i Mir, Francesc. “Els fons documentals de la capella de música de Mataró”, dins de Mataro Escrit de gener de 1991, pp. 58-62.
  • Cortés i Mir, Francesc. La música a Mataró en temps de Joan Pau Pujol, dins “Joan Pau Pujol: la música d’una època”, Barcelona, 1994.
  • Giménez i Blasco, Joan. “Els mestres de capella de Santa Maria de Mataró, al segle XVII”, dins de Fulls del Museu Arxiu d’octubre de 1994, pp. 27-40.
  • Reixach i Puig, Ramon. Els orígens de la cultura política liberal catòlica a Catalunya. Mataró, segles XVIII-XIX. Caixa d’Estalvis Laietana. Mataró, 2008.