27 febrer 2014

100 anys del llegat d’un bé immaterial: la renaixença d’una llengua

Voulèn que nòstri drole, au-liò d’èstre eleva dins lou mesprés de nostro lengo (ço que fai que, plus tard, mespresaran la terro, la vièio terro maire ounte Diéu lis a fa naisse), voulèn que nòsti drole countùnion de parla la lengo de la terro, la lengo ounte soun mèstre, la lengo ounte soun fièr, ounte soun fort, ounte soun libre.

Ço que voulèn, Discurs de Sant Romieg als poetes catalans (9 de setèmbre 1868)

Volem que els nostres fills, en comptes de ser educats en el menyspreu a la nostra llengua (ço que fa que, després, menysprearan la terra, la vella mare terra on Déu els ha fet néixer), volem que els nostres fills continuïn parlant la llengua de la terra, la llengua que en són mestres, la llengua amb què són fers, amb què són forts, amb què són lliures.