24 octubre 2015

L’esfondrament de l’Imperi Antic Egipci /III

Per Antoni Llamas i Mantero

Article publicat a Felibrejada, Butlletí del Grup d’Història del Casal. Grup d’Història del Casal, Mataró.

Mira va calcular la quantitat de pluja caiguda a partir de restes minúscules, d’aquestes gotes de pluja atrapades hi ha dues classes d’oxigen, una de més pesant i una altre de més lleugera, si predominen les lleugeres vol dir que era una època humida, i si predominen les pesants és que era una època seca. Per saber la proporció va fer servir un espectòmetre de masses. Quant va analitzar una mostra de fa 4.200 anys, li va cridar l’atenció un canvi dràstic en el règim de pluja d’aquesta zona. La pluviositat havia disminuït un 20%, i això constituïa un canvi climàtic sobtat i brutal, va tenir que ser tant significatiu que no hi s’ha donat un altre des de fa 5.000 anys.

Tot i les diferències climàtiques entre Israel i Egipte, ja tenia el culpable, un canvi climàtic sobtat. Hassan va col·locar el canvi climàtic al cim de la seva piràmide de sospitosos. Un canvi climàtic dràstic afecta molt a les comunitats, i no es pot combatre com un de lent. Per tant, havia de comprovar que aquest canvi climàtic no fos només d’abast local, sinó que hagués pogut afectar a Egipte.

La prova li va caure del cel, o més ben dit de les glaceres d’Islàndia. Un grup de paleoclimatòlegs estudiaven el clima d’èpoques passades, per mitjà dels icebergs, els més interessants eren els que presentaven taques de cendra negra, que són les partícules de material volcànic procedents del volcans d’Islàndia. Quan els icebergs abandonen aigües islandeses i s’endinsen en l’Atlàntic Nord, aquests es fonen i la cendra es precipita al fons de l’oceà, i acaba formant part de la capa de fang que es va acumulant. Els investigadors tenien mostres de sediment de 10.000 anys d’antiguitat. En les seves investigacions van trobar cendra a una latitud increïble, molt cap el sud, i això només passa en èpoques molt fredes. El clima no ha estat estable al llarg de la història. Cada 1.500 anys hi ha un període de baixes temperatures que dura aproximadament uns 200 anys. Una d’aquestes èpoques fredes es va donar fa 4.200 anys, i va ser tant freda que els icebergs van arribar a Irlanda. Una miniglaciació va fer baixar les temperatures a Europa, mentre Egipte passava fam. Però qui assegura que totes dues coses estaven relacionades? Peter de Menocal, de l’Observatori Geològic Lamont-Doherty, estava estudiant restes de sorra i pol·len d’arreu del món, i va descobrir un canvi climàtic encara més significatiu. Va detectar un canvi climàtic dràstic i d’un gran abast, d’abast mundial, a la mediterrània, a Àfrica, i d’Amèrica del Nord fins a Indonèsia, va ser a escala planetària, i les dates coincidien amb l’esfondrament del Regne Antic.

Finalment, la ciència confirmava la hipòtesi de Ferki Hassan. Fa 4.200 anys, un canvi climàtic va tenir conseqüències dràstiques per la humanitat. Una onada de fred sec va fer la volta al món, es van perdre collites, la fam va fer acte de presència, la gent va patir un canvi climàtic que s’escapava totalment al seu control.