Estrena a Premià de Mar de “Els subversius”, de Miles Roston, un film sobre les desaparicions forçades en els règims com el franquista

El proper divendres 17 de maig a les 21 h s’estrenarà a l’Espai L’Amistat de Premià de Mar la pel·lícula Els subversius i s’acompanyarà d’un col·loqui posterior amb el director (Miles Roston) i els productors (Carles Pastor i Jenny Lümdstrom).

El film narra la història de tots aquells que lluitaren contra l’autoritarisme per a descobrir una realitat ocultada durant massa temps, i de l’home que, des de dins l’ONU, els va ajudar. En Theo Van Boven, director de drets humans de 1977 a 1982, fou el primer en denunciar el terrorisme d’estat dels règims autoritaris com el de Franco.

La pel·lícula s’esforça en assenyalar i restituir a la memòria col·lectiva les polítiques criminals del franquisme, les quals han situat a Espanya com el segon país amb més desaparicions forçades, només superat per Cambodja.

Ambientada durant la guerra freda, en mig de la intriga i l’espionatge a les Nacions Unides de finals dels 70 i 80, aquesta és la dramàtica història de Theo Van Boven, llavors el nou director de Drets Humans, que obre la porta de l’ ONU per primera vegada per a refugiats i supervivents d’abusos als drets humans en tot el món. Ho va arriscar tot per a investigar les desaparicions massives de persones, especialment en les dictadures militars d’Amèrica del Sud. Per a això es va enfrontar als Estats Units i al Secretari General de l’ ONU, i amb el seu treball va aconseguir canviar les bases del treball en la protecció de drets humans en tot el món. Amb la intervenció del mateix Van Boven i de personatges rellevants com el jutge Baltasar Garzón, la pel·lícula explica també les desaparicions sota el règim de Franco, que va inspirar altres dictadors, com Pinochet a Xile i posen a Espanya en segon lloc després de Cambodja en nombre de desaparicions forçades. El documental, que mostra impactants imatges d’arxiu i ha estat filmat en Argentina, Xile, Espanya, Holanda, Suïssa i Nova York, presenta retrats emocionants i íntims i testimonis de supervivents, així com evocadores i inquietants imatges de centres de tortura i fosses comuns.

Podeu veure el tràiler aquí abaix

 

TRAILER “LOS SUBVERSIVOS” from LOTO FILMS, S.L on Vimeo.

S’ha mort Guillermina Peiró i Olives (1924-2019)

Avui dimecres, Guillermina Peiró i Olives ens ha deixat als 94 anys. Filla de Joan Peiró i Belis i de Mercè Olives i Bonastre, va lluitar per mantenir vius els valors que representà la figura i l’obra del seu pare. Decididament implicada en la recuperació de la memòria històrica va poder assistir als darrers actes de reconeixement de la figura del líder anarcosindicalista, l’estrena de l’espectacle Peiró42. Precisament en el darrer ple de l’Ajuntament de Mataró, desembre, es va concedir la Medalla de la Ciutat a Joan Peiró a títol pòstum.

El funeral se celebrarà demà dijous a les 17,30 h al Tanatori de Mataró.

El Grup d’Història del Casal en guardarem un record entranyable i d’admiració i amb aquestes ratlles expressem un sentit condol per la seva pèrdua.

[podeu llegir una aproximació als records de Guillermina Peiró en aquest enllaç]

Memòria de l’exili a Mataró

Aquest diumenge passat, es va celebrar a Mataró el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació que va instituir el Govern de la Generalitat de Catalunya en memòria del pas de la frontera, el 5 de febrer de 1939, dels màxims representants de les institucions republicanes i desenes de milers de civils i soldats fidels a la República, camí de l’exili.

Durant el recorregut, que començà en l’ermita de Sant Simó i conclogué davant el monument al Camí del Nord, es van anar fent diversos parlaments sobre mataronins exiliats, alguns deportats als camps nazis, que van anar a càrrec d’historiadors de diferents entitats.

Van participar-hi prop d’un centenar de persones a les quals es lliurà un full explicatiu en què es recordaven els mataronins exiliats. En reproduïm alguns fragments:

«Paquita Pla i Bosch (Mataró 1919-Canet de Mar 2009) Treballadora del tèxtil que (…) als 19 anys va perdre el braç i la cama esquerra [en un bombardeig franquista de 1938 a Mataró]. S’exilià a França per operar-se en diversos hospitals perquè aquí mai fou considerada una víctima de guerra, (…)» no va poder recuperar la cama, però. Al retorn a Mataró, treballà a Can Marfà. Avui, la plaça que hi ha al davant de la fàbrica, porta el seu nom.

«Julià Gual i Masoller (Mataró 1905-Perpinyà 1964). Periodista, escriptor, polític i dinamitzador cultural que va tenir un paper actiu a Mataró i a Catalunya d’abans de la guerra. (…) A l’exili, després de sortir del camp d’Argelers a finals de 1940, s’establí a Prada i comprà la llibreria Catalogne a Perpinyà, que esdevingué un referent per a l’exili català. Fou col·laborador dels mestres Pompeu Fabra i Pau Casals (…)».

«Hermínia Puigsech i Puig (Mataró 1926-Verniolle 2013). Passà la seva infància entre Blanes i Tordera. Era filla de Ramon Puigsech, de la Unió de Rabassaires, batlle de Tordera d’octubre a desembre de 1936 en representació del PSUC. S’exilià amb la mare i el germà el febrer de 1939 i fou internada als camps de refugiats de l’Aude i de l’Haute-Marne». Durant l’ocupació alemanya col·laborà amb la resistència i participà en diverses accions de guerra contra els nazis durant l’alliberament de Foix i de Castelnau-Durban. Fou reconeguda per la República francesa amb la Creu de Cavaller de la Legió d’Honor.

«Salvador Cruxent i Rovira (Mataró 1899-1985) Gerent i codirector del Forn del Vidre amb Joan Peiró de la CNT. Militant d’Esquerra Republicana de Catalunya, fou alcalde de Mataró l’1 de febrer de 1934.» Recuperà l’alcaldia el 1936 i  encapçalà el Comitè Local Antifeixista del qual dimití el 1937 i s’exilià a França. No pogué tornar a Mataró fins el 1962 reincorporant-se al Forn del Vidre.

«Guillermina Peiró i Olives (Mataró, 1924) Sisena filla del destacat líder anarcosindicalista Joan Peiró [assassinat pels franquistes el 1942,] i de Mercè Olives. Formada a l’Escola Racionalista, (…) s’exilià amb la mare i les germanes el febrer de 1939.» Després de viure a París, les germanes tornaren a Mataró a mitjans 1945. Guillermina ha lluitat per dignificar i divulgar la CNT, i la figura i els ideals del seu pare.

«Francisco Verdalet i Guardiola (Blanes 1914-Mauthausen 1941) El 1918 la família es trasllada a Mataró. Quan deixa l’escola, va a treballar a Can Gassol fins a l’inici de la Guerra Civil. Milità a la USC i després al PSUC. A finals de 1936 marxa al front i el 1939 emprèn el camí de l’exili, arribant al camp de concentració d’Argelers. Incorporat a la 109 Companyia de Treballadors Estrangers (CTE), (…)» fou traslladat definitivament a Mauthausen, on emmalaltí de tuberculosi. El 1941, als 27 anys, l’assassinaren injectant-li petroli al cor.

«Esteve Rovira i Rovira (Cabrera de Mar 1898-Gusen 1941) Barber i activista cultural del poble. Portà el Cafè de la Societat Atlàntida, va crear la revista El cor del poble i escrivia a diferents diaris mataronins. S’exilià el 1939 i fou internat als camps d’Agde, Sant Cebrià i Argelers. (…)» Detingut pels alemanys el 1940, ingressà al camp de concentració de Mauthausen. Traslladat a Gusen hi morí assassinat l’estiu de 1941.

 

MATARONINS ASSASSINATS ALS CAMPS NAZIS

Ramon Aniento i Carmen (1904-1941)

Josep Duran i Martori (1901-1942)

Josep Ferrer i Coll (1900-1941)

Josep Herrera i Altimira (1903-1941)

Josep Julià i Mendoza (1910-1942)

Joaquim Mir i Brugada (1906-1941)

Juli Pey i Torrents (1905-1941)

Camil Quintana Bassas (1906-1941)

Elies Soriano i González (1914-1941)

Francisco Verdalet i Guardiola (1914-1941)

La part més institucional de l’acte es celebrà davant el monument al Camí del Nord on es feren els parlaments institucionals i es digueren ell noms dels exiliats en un dels moments més emocionats que també acollí el parlament d’un exiliat turc resident a Mataró, com a mostra dels exilis d’avui. Finalment es dipositaren clavells en el monument.

L’acte ha estat organitzat per l’Ajuntament de Mataró amb el suport del Grup d’Historiadors Jaume Compte, el Grup de Recerca de la Memòria Històrica i el Grup d’Història del Casal. Un acte  per recordar i dignificar la memòria de l’exili mataroní, tot prenent consciència dels desplaçaments forçosos de població i dels exilis d’avui.

(Fotografia Joana Ligos)

(Fotografia Joana Ligos)

(Fotografia Ajuntament de Mataró)

(Fotografia Ajuntament de Mataró)

Dia Nacional de l’Exili i la Deportació a Mataró

Per primer cop s’organitza a Mataró el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació que va instituir el Govern de la Generalitat de Catalunya en memòria del pas de la frontera, el 5 de febrer de 1939, dels màxims representants de les institucions republicanes i desenes de milers de civils i soldats fidels a la República, camí de l’exili.

L’Ajuntament de Mataró ha organitzat amb el suport del Grup d’Historiadors Jaume Compte, el Grup de Recerca de la Memòria Històrica i el Grup d’Història del Casal, un acte  per recordar i dignificar la memòria de l’exili mataroní, tot prenent consciència dels desplaçaments forçosos de població i dels exilis d’avui.

L’acte es convoca el proper diumenge 4 de febrer a les 11,30 del matí a l’Ermita de Sant Simó (Camí Ral – El Ravalet, 8) amb un recorregut, durant el qual es farà lectura del testimoni de diverses persones exiliades, i finalitzarà al monument del “Camí del Nord” (passeig del Callao, 8) amb un homenatge als exiliats i deportats.

Més informació: Mataronins morts a Mauthausen

(Fotografia: Plafó recordatori en el camp de Mauthausen-Gusen)

 

Mataró recorda en un acte emotiu i transversal l’anarcosindicalista Joan Peiró

El dilluns dia 24 de juliol de 1942, era afusellat a Paterna, l’Horta, País Valencià, Joan Peiró i Belis. En motiu dels setanta-cinc anys de la mort de l’anarcosindicalista, cooperativista i polític aquest dilluns dia 24,s’han celebrat dos actes molt especials. A les 12 del migdia, a la Plaça Joan Peiró de Sants, a Barcelona, s’ha inaugurat un monument en la seva memòria. Però l’acte central del dia ha estat a dos quarts de 6 de la tarda a Mataró: l’homenatge organitzat per una comissió ciutadana formada per una quarantena d’entitats entre les quals s’hi compta el Grup d’Història del Casal.

L’acte ha comptat amb la presència de Guillermina Peiró, filla de Joan Peiró, i la seva família, i la participació de la Presidenta del Parlament de Catalunya i l’Alcalde de Mataró. Una destacada representació de personalitats polítiques, sindicals i del món de la cultura i el cooperativisme junt a una nombrosa participació ciutadana, prop de les dues-centes cinquanta persones, han assistit a l’acte que s’ha iniciat escoltant la cançó Salud proletarios i que ha presentat l’historiador Jaume Vellvehí, membre del Grup d’Història del Casal.

L’homenatge s’ha desenvolupat amb emotivitat fent la glossa de Joan Peiró l’historiador Josep Puig Pla que ha estat seguida per la lectura d’una síntesi del procés sumaríssim contra Joan Peiró, a càrrec de David Marin de la CNT. Tot seguit, quan ja eren les 6 de la tarda, hora de l’afusellament a Paterna el 1942, s’han dit els noms dels set sindicalistes que foren afusellats junt a Joan Peiró enlairant-se una salva d’honor després de cada nom: Bartolomé Flores Sáiz, mariner, dirigent de la CNT, natural del Port de Sagunt (València), Luis Garrote Martínez, barber, de Requena (València), Juan Gómez Subiela, venedor ambulant, de Benaguasil (València), Agustín Peiró Viciano, llaurador, de Miramar (València), Mariano Sanchis Angulo, llaurador, d’Alcúdia (València),  José M. Tomàs Navarro, llaurador, de Nàquera (València). Finalment, la darrera menció ha estat la de Joan Peiró que ha estat dita per la seva besnéta Anna Roure. Aquesta darrera salva ha desfermat els aplaudiments emocionats dels assistents.

L’acte ha prosseguit amb la lectura de textos de Joan Peiró i sobre la seva figura i obra a càrrec de membres de la Comissió Ciutadana, donant pas a l’ofrena floral al so de la cançó Fosses del silenci de Pau Alabajos. Finalment, els parlaments de l’alcalde de Mataró i la Presidenta del Parlament de Catalunya han donat pas a la intervenció emocionada de Guillermina Peiró i s’ha tancat l’acte amb l’himne A las barricadas.

 

Homenatge a Joan Peiró

El proper dilluns 24 de juliol, a les sis de la tarda farà exactament 75 anys de l’afusellament de Joan Peiró i Belis a Paterna, al País Valencià. Amb aquest motiu la Comissió Ciutadana d’Homenatge a Joan Peiró ha convocat un acte d’homenatge i record a la seva figura.

L’acte es celebrarà en el cementiri dels Caputxins de Mataró a dos quarts de sis de la tarda, davant la tomba de la família Peiró Olives, amb la presentació i glossa de la figura de qui fou secretari general de la CNT, cooperativista i ministre d’indústria. L’acte es tancarà amb una ofrena floral i els parlaments de l’alcalde de Mataró, David Bote, la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell i la filla del líder sindical, Guillermina Peiró.

Mataronins morts a Mauthausen-Gusen (1941-2016)

Enguany fa 75 anys de l’assassinat al camp d’extermini de Mauthausen-Gusen (Àustria) de vuit dels deu mataronins que hi moriren –als altres dos els tragueren la vida l’any següent, el 1942. El de Gusen era un camp extern de Mauthausen conegut com a Kommando de Mauthausen. Dels mataronins exterminats pels nazis, vuit ho van ser a Gusen i els altres dos a Mauthausen. Com explica l’historiador Agustí Barrera «La majoria dels catalans que anaven a raure a Mauthausen foren detinguts pels alemanys a la caiguda de França l’any 1940, la majoria d’ells per la seva condició de treballadors militaritzats dedicats a la construcció de fortificacions. Van ser tancats en camps de presoners de guerra, per ser després enviats als camps d’extermini de les SS en concepte d’apàtrides. Gusen, on moriren vuit dels deu mataronins, era un camp extern a Mauthausen, a uns cinc quilòmetres d’aquest a la riba esquerra del Danubi. Allí foren traslladats tots els malalts i els qui ja no podien treballar per tal d’ésser-hi assassinats».

Aniento Carmen, Ramon (Mataró,18-12-1904 – Gusen, 22-10-1941)

Duran Martori, Josep (Mataró, 25-9-1901– Gusen, 10-1-1942)

Ferrer Coll, Josep (Mataró, 19-3-1900 – Gusen, 19-12-1941)

Herrera Altimira, Josep (Mataró, 22-4-03 – Gusen, 14-11-1941)

Julià Mendoza, Josep (Mataró, 8-10-1910 – Mauthausen, 27-6-1942)

Mir Brugada, Joaquim (Mataró, 6-8-1906 – Gusen, 25-9-1941)

Pey Torrens, Juli (Mataró, 29-7-05 – Mauthausen, 3-11-1941)

Quintana Bassas, Camil (Mataró,15-11-06 – Gusen, 22-9-1941)

Soriano Gonzàlez, Elies (Mataró, 31-5-14 – Gusen, 19-11-1941)

Verdalet i Guardiola, Francesc (Blanes, 14-8-1914 – Gusen, 27-10-1941)

El novembre de 1991, enguany farà 25 anys, l’agrupació local de Mataró d’ERC va col·locar un plafó al costat d’un dels forns crematoris de Mauthausen en memòria dels mataronins exterminats.

Més informació a:

Barrera, Agustí: «Els mataronins exterminats als camps nazis» a VIII Sessió d’Estudis Mataronins MASMM, Mataró: 1991.

Els contrabandistes de la llibertat

Tertúlia d’Història núm. 123 (Mataró Ràdio: 14/01/2010)

Convidats: Assumpta Montellà

Presenten: Núria Gómez, Jaume Vellvehí, Maria Salicrú-Maltas i Joaquim Graupera

Documentació: Maria Salicrú-Maltas

Tècnic: Carles Capella

Descripció:  Assumpta Montellà ens parla del seu llibre “Els contrabandistes de la llibertat”.
Al llarg del programa i de forma molt viscuda i amena, es va anar descrivint les llargues aventures viscudes per les persones que arriscaren la seva vida per poder passar la gent perseguida pel nazisme en l’ocupació francesa.

Escolta-ho a la carta i descarrega’l en mp3

Durada de la gravació: 57 minuts 54,4 Mb

1082 Registres trobats