Activitats 2011

7 octubre 2011

[07/10/2011] – Conferència “Puig i Cadafalch: l’art i la història al servei de la reconstrucció nacional”

El passat divendres dia 7 d’octubre de 2011 el Grup d’Història del Casal va celebrar la conferència inaugural sobre Puig i Cadafalch en el marc del “Open 48 Hores Puig i Cadafalch” que es va celebrar enguany per primera vegada. La conferència va anar a càrrec del nostre president Joaquim Graupera amb el títol “Puig i Cadafalch: l’art i la història al servei de la reconstrucció nacional” i va tenir lloc a la casa Coll i Regàs, una joia d’aquest arquitecte que tenim a Mataró, i concretament en una sala molt acollidora, decorada amb un impressionant conjunt de pintures d’Eduard Alcoy. Van presentar la conferència la regidora d’Urbanisme, Sra.Montserrat Rodríguez i la Sra.Mariona Gallifa, cap de secció de Patrimoni Arquitectònic de l’Ajuntament de Mataró. L’assistència a l’acte va ser molt nombrosa.
Al llarg de la xerrada es van exposar els seus inicis i la seva etapa de formació, ja que és la part més inèdita i a l’hora és el que dóna més sentit al conjunt de la seva vida i obra. En aquesta conferència, es va fer una pinzellada a l’època i a l’esperit de recuperació nacional que amarava l’època de la Renaixença i que rebien directament les idees de nació que s’estenien per Europa, especialment d’Alemanya després de la unificació. A partir d’aquí es va resseguir com aquestes influències arribaven al Puig estudiant, a través dels seus mestres i dels seus companys i com es confegia la idea de la necessitat de crear un art nacional. Tal com Puig conclou, això només es podia fer a través del seu estudi i de la recuperació del art tradicional de la nació, en concret l’art medieval. Aquesta idea és la que dóna sentit a la figura de Puig, com a historiador de l’art català medieval, restaurador i arquitecte, tot amarant-la d’un clar sentit polític.
La conferència va acabar recollint l’obra d’aquest gran home de la renaixença, que ens va deixar entre altres coses el primer estudi detallat del nostre romànic, diverses restauracions, que ara poden ser criticades però que eren un reflex de l’esperit de l’època, un exemple del que en restauració s’estava fent en aquell moment a Europa, i que van si més no permetre que ens arribes molt més del que sense ell hauríem tingut, i finalment les seves obres arquitectòniques, que és on tot el coneixement del passat es sintetitza en una obra pròpia i moderna.