L’Associació Artístic Arqueològica Matronesa

El 9 de desembre de 1888 es constituïa formalment en les dependències de l’Escola Municipal d’Arts i Oficis l’Associació Artístic Arqueològica Mataronesa de clar emmirallament amb l’entitat homònima barcelonina. Els membres fundadors eren 19 personalitats mataronines que elegiren una junta directiva que quedà formada per:

Terenci Thós i Codina, president

Mn. Gabriel Cardona, vice-president

Josep Manén Masó, Secretari

Emili Cabañes i Rabassa, tresorer-comptador;

Josep M. Pellicer i Pagés, conservador-bibliotecari

Antoni Ferrer i Armán, vocal

Mn. Gaspar Collet, vocal

Josep Puig i Cadafalch, vocal

Antoni Viada i Viladesau també vocal

i es nomenà un conserge remunerat.

En aquella sessió també es van aprovar els estatuts, que no s’han conservat, però per la trajectòria de l’associació i el mateix discurs del president, podem destacar que l’entitat anava més enllà d’una associació arqueològica. Es tractava de la primera associació catalanista de Mataró.

Els objectius de l’entitat seguirien quatre grans línies d’actuació:

1.- La recuperació del patrimoni artístic i arqueològic, i la creació d’un museu.

2.- la recuperació del patrimoni documental i, en conseqüència l’habilitació de l’arxiu municipal.

3.- La divulgació d’aquest patrimoni, mitjançant publicacions, conferències…

4.- La implicació en el moviment catalanista, campanya de Ripoll…

En la campanya de restauració del monestir de Ripoll s’implicaren associacions de tot tipus i de tot el territori a fi d’aconseguir el finançament necessari i divulgar el projecte. L’associació mataronina, i aquí no podem oblidar la implicació en la restauració des de forces anys enrere de Terenci Thos i Josep M. Pellicer, es va erigir en junta local de Mataró per a la restauració, amb l’objectiu d’aconseguir recursos i una clara voluntat mobilitzadora.

Un cop acabades les obres de restauració es va organitzar una festa de celebració per a consagrar la basílica restaurada que va esdevenir el coronament simbòlic de la campanya amb una gran catarsi del catalanisme. Entitats de renom van voler participar en la celebració formant delegacions i fent algun tipus d’ofrena, per exemple la Unió Catalanista va encarregar-se de l’arcó que havia de contenir les restes del comte Guifré, o la Lliga de Catalunya elements decoratius. La Unió Catalanista també va ofrenar una làpida commemorativa que actualment es pot veure en la façana del monestir. El seu autor fou Puig i Cadafalch. I l’associació mataronina va promoure la confecció d’un estendard d’ofrena, que tanmateix seria obra de Puig i Cadafalch.

L’estendard fou ofrenat a la basílica de Santa Maria de Ripoll en motiu de la consagració del temple i fou un dels elements destacats en la celebració de l’1 de juliol de 1893. Aquell dia es reuniren a Ripoll les màximes representacions del catalanisme -Permanyer, Guimerà, Domènech i Muntaner, La Lliga, La Unió Catalanista…- i de l’església catalana -els bisbes de Vic, La Seu, Lleida, Tarragona, Barcelona, Segorb, Menorca…